HISTÒRIA
10. Com viatjaven els habitants de Mont-real abans de la construcció del metro?
El primer tramvia conduït per cavalls (Montreal City Passenger Railway Company) va aparèixer l'any 1861. El servei es va allargar fins el 1894. El primer tramvia elèctric es va instal·lar l'any 1892. El primer servei d'autobús va començar el 1919, però no va esdevenir un mitjà de transport important fins l'any 1925.
Pel que fa als trolebusos, Mont-real fou la primera ciutat canadenca en instal·lar-los el 29 de març de 1937. Van funcionar fins a les 2:28 de la matinada del dia 28 de juny de 1966, just abans de la inauguració del metro.
11. Quan va sorgir la idea de construir un metro a Mont-real?
El 15 de maig de 1902 un projecte de llei federal oficialment va constituir el Montreal Subway Company per a "obrir, construir i administrar un metro o metros" a Mont-real. La primera proposta per a aquest sistema és de l'any 1910.
12. Quan es va inaugurar el metro de Mont-real?
La xarxa de metro es va inaugurar oficialment el 14 d'octubre de 1966.
13. Quantes estacions hi havia inicialment?
La xarxa inicial tenia deu estacions a la línia verda entre Atwater i Frontenac, la línia taronja tenia 15 estacions entre Bonaventure i Henri-Bourassa, i la línia groga tenia tres estacions, és a dir, 26 estacions en total, inclosa l'estació de correspondència Berri-de Montigny, ara Berri-UQAM. Totes, excepte sis d'aquestes estacions, van obrir immediatament. Les estacions Frontenac, Beaudry, Square Victoria i Bonaventure es van obrir els mesos següents. La línia groga es va obrir el primer d'abril de 1967 per donar servei a l'Exposició Mundial que es va celebrar a les illes de Santa Helena i Notre Dame.
14. Quant de temps es va trigar en construir el metro?
Els treballs van començar el 23 de maig de 1962 al carrer Berri, molt pròxim al carrer Jarry. Des d'aquell moment, quatre anys i mig van transcórrer fins a la inauguració oficial, i cinc anys fins que tota la xarxa inicial s'obrí. La secció més nova, la línia taronja de la ciutat de Laval (fins a Montmorency) va obrir el dia 28 d'abril de 2007.
15. Quant va costar la construcció?
La construcció de la secció inicial va costar 217,3 milions de dòlars, quantitat que en aquell moment es va considerar barata per a un sistema com el que es va construir.
16. Qui va col·laborar en el projecte?
Molta gent va col·laborar en el projecte de metro. En el moment de la inauguració, l'Ajuntament era governat per Jean Drapeau. El projecte es va dur a terme sota la direcció del president de la Comissió de Transport de Mont-real, l'enginyer Lucien L'Allier. Dues estacions de metro porten avui en dia els seus noms. Els enginyers del metro de París, similar en disseny i tecnologia, van ser consultats pels canadencs. Aproximadament 5000 persones van treballar en la construcció del metro.
17. Quan es van obrir les altres línies?
L'ordre de construcció és el següent:
6 de juny de 1976: línia verda, Préfontaine - Honoré-Beaugrand.
3 de setembre de 1978: línia verda, Lionel-Groulx - Angrignon.
28 d'abril de 1980: línia taronja, Lucien-L'Allier - Place-Saint-Henri.
7 d'octubre de 1981: línia taronja, Vendôme - Snowdon.
4 de gener de 1982: línia taronja, Côte-Sainte-Catherine.
29 de juny de 1982: línia taronja, Plamondon.
9 de gener de 1984: línia taronja, Namur - Du Collège.
16 de juny de 1986: línia blava, De Castelnau - Saint-Michel.
3 de novembre 1986: línia taronja, Côte-Vertu.
15 de juny de 1987: línia blava, Parc.
4 de gener de 1988: línia blava, Acadie - Snowdon.
28 d'april de 2007: línia taronja, Cartier - Montmorency
SISTEMA ACTUAL
18. Quantes persones utilitzen el sistema?
Cada dia es realitzen 700 000 trajectes. Més de 6000 milions de trajectes s'han fet des de la seva inauguració!
19. Quant costa el funcionament del metro?
Costa més de 30 milions de dòlars canadencs cada any. Cal afegir-hi uns 17 milions més de consum d'electricitat.
20. Quina és la longitud de les vies?
El metro té una extensió de 68 km de vies.
21. Quants quilòmetres fan els trens al llarg de l'any?
Cada anys els trens recorren aproximadament 59 milions de quilòmetres. Des de l'any 1966 s'han recorregut més de 2000 milions de km. (més que la distància entre el Sol i Saturn!)
22. Quina és l'estació més concorreguda?
D'acord amb el còmput de les barreres d'entrada, l'estació més concorreguda és McGill, al centre, amb 11.333.531 trajectes l'any 1999. Segueixen les estacions Berri-UQAM, Henri Bourassa, Longueuil i Guy-Concordia.
23. On es troba el centre d'operacions del sistema?
El Centre d'Operacions està en un lloc no determinat del centre de Mont-real. Des d'aquest indret s'administren els trens i es controla tot el sistema. Per raons de seguretat, el centre no està obert al públic.
| Un tren aturat a l'estació Lionel-Groulx. |
| | A dalt: un vagó MR-63. A sota: un vagó MR-73. |
MATERIAL MÒBIL
24. Quins tipus de tren s'utilitzen al metro?
Dos són els tipus de trens utilitzats. Els trens de la línia verda són del tipus MR-63 o Vickers. Es van construir l'any 1963 però recentment han estat completament renovats. A les altres línies s'utilitzen trens MR-73, comprats l'any 1973.
25. Quants vagons hi ha?
La STM té 336 vagons MR-63 i 423 vagons MR-73: 759 vagons en total.
26. Quant mesuren els trens?
Un tren de metro pot composar-se d'una, dues o tres seccions. Cada secció inclou un remolc entre dos caps motors. Un tren de tres seccions és tan llarg com les andanes de les estacions, uns 152,4 metres, que poden contenir 1200 passatgers.
|
ESTACIONS
27. Qui va dissenyar les estacions del metro?
Totes les estacions del metro van ser dissenyades per diferents arquitectes per tal de crear un sistema arquitectònicament divers. Mont-real, com Moscou i Estocolm, varen posar les bases d'aquest concepte, que va ser posteriorment adoptat per altres sistemes. Aquesta política fou recolzada pel director d'urbanisme de Mont-real, Claude Robillard.
28. Quins plans hi ha per al futur?
Després de la construcció del metro de Laval, altres plans inclouen l'extensió de la línia blava fins Anjou i de la línia groga fins el Col·legi Édouard Montpetit a Longueuil a la riba sud del riu Sant Llorenç. Aquests projectes, el sistema de transport ràpid a la riba sud per l'estructura trencagels del Pont Champlain i un ferrocarril lleuger a l'avinguda Parc es consideren prioritaris per al MTQ.
Es proposen també altres extensions: perllongar la línia taronja de Côte-Vertu fins a l'estaciò de tren de rodalies Bois-Franc, fer una bifurcació de l'extensió a Anjou cap al sud, connectar les estacions Berri-UQAM i McGill amb un nou tram de la línia groga, per tal d'alleugerir el trànsit de la línia verda. També es parla d'afegir una estació a la línia groga entre Berri-UQAM i Jean Drapeau per servir el Port Vell.
29. Quines obres artístiques es troben al Metro?
Al metro hi podem trobar obres d'una riquesa artística increible. En aquest sistema, un dels millors decorats del món, s'hi poden trobar obres d'artistes de la ciutat: vitralls, murals, frescos i esculptures. Entre els artistes destaquen Jean-Paul Mousseau i Marcelle Ferron, membres de l'important moviment artístic quebequès Les Automatistes.
FETS DIVERSOS
30. S'ha filmat cap pel·lícula al Metro?
Sí, entre elles la pel·lícula de Michael Caton-Jones, The Jackal, parcialment filmada a les estacions de Lionel-Groulx i Radisson. A les famoses pel·lícules Jesus de Montréal de Denys Arcand i Maelström de Denis Villeneuve, es poden veure escenes de les estacions Place Saint-Henri i Acadie respectivament
|
|
|
|
Richard Gere i Bruce Willis en The Jackal
|
Imatges (c) 1997 Universal City Studios Inc.
|
31. Quina és la distància més curta i la més llarga entre estacions?
La distància més llarga entre dues estacions és de 2,5 Km entre Jean-Drapeau a l'illa de Sta. Helena, i Berri-UQAM. Dins de l'illa de Mont-real, la distància més llarga és de 1,45 km entre Vendôme i Place St-Henri. La distància més curta és entre Peel i McGill, separades només per 297 metres.
32. Quin va ser el dia de més afluència?
Dos milions de persones van agafar el metro per veure el Sant Pare al Parc Jarry l'onze de setembre de 1984.
ENLLAÇOS
Société de transport de Montréal (francès i anglès)
Agence métropolitaine de transport (francès)
Urban Rail.net - Montréal Métro (anglès)